A en Balduí Ullviu no hi ha res que li agradi més que beure llet ben fresqueta, dormir i menjar molt, però si li encarreguen una feina a l’Hotel Ambassador i li proporcionen el menjar i la beguda de franc, no hi fa res que hi desapareguin collarets de perles i rellotges d’or, ni que hagi de protegir un príncep fabulosament ric que s’hi ha d’allotjar. Aquest és un cas fet ben bé a la mida d’en Balduí Ullviu, detectiu de primera. O no?